Sistema de fitxers

Per crear discs de dades, podeu triar diversos sistemes de fitxers des del menú Disc → Sistema de fitxers. En aquest apartat e de l'ajuda us explicarem les diferències entre els sistemes i quan utilitzar-los. Si us cal més informació, podeu llegir els següents articles de la Viquipèdia: ISO 9660, Joliet i UDF. El propòsit d'aquest article és el de ser principalment pràctic i el d'evitar els tecnicismes.

Tal i com suggerim al menú, els sistemes de fitxers poden ser complementaris de qualsevol altre, o poden ser utilitzats sols.

Descripcions

ISO9660: Aquest és el format més antic utilitzat en els discs, i té bastants limitacions. La primera limitació i més important és que només accepta jocs de caràcters ASCII. Hi han tres variacions del format ISO9660: Nivell 1 (8+3), Nivell 2 (31) i ISO9660::1999 (Sense restriccions). Els números entre parèntesis signifiquen els número màxim de caràcters admesos per als noms dels fitxers. Explicacions més detallades tot seguit:

  • Nivell 1: Els noms dels fitxers estan limitats a vuit caràcters més tres per a l'extensió, i només admet majúscules, números i guió baix. La profunditat màxima dels directoris és de vuit.
  • Nivell 2: Els noms dels fitxers no estan limitats a 11 caràcters (format 8.3) però poden ser el màxim permès per el comptador d'1 byte per la llargada del directori i el nom de fitxer. Normalment, això significa prop de 180 caràcters, en funció de la quantitat d'atributs estesos.
  • Nivell 3 (ISO9660::1999): Sense restriccions.

Les restriccions per al tres nivells són:

  • Tots els nivells només accepten majúscules, dígits, guió baix (“_”) i un punt.
  • Els noms dels fitxers no poden contenir espais, ni començar o acabar amb un punt, ni tenir més d'un punt.
  • Els noms dels directoris no poden contenir punts.
  • Mida dels fitxers limitada a 4 (o 2) GB.

Joliet: És un sistema de fitxers especificat i aprovat per Microsoft, que passa per alt la majoria de restriccions dels formats anteriors i permet l'ús d'un joc de caràcters addicionals per als noms dels fitxers i una llargada màxima de 64 caràcters Unicode. Això significa que es poden utilitzar noms de fitxer en qualsevol idioma.

UDF Format de Disc Universal (Universal Disk Format): És el sistema de fitxers més nou disponible que encara s'està actualitzant. Els discs DVD-Vídeo utilitzen la versió UDF 1.02 i els discs Blu-ray la versió UDF 2.50 o UDF 2.60. El CDBurnerXP a més utilitza la versió 1.02 per a discs CD. Caracterísriques més destacades:

  • Compatible amb discs i fitxers majors a 2TB
  • Nom de fitxers de 255 bytes de llargada màxima. Això significa en caràcters Unicode, 254 de 8 bits o 127 de 16 bits.
De fet, el CDBurnerXP us permet afegir fitxers que no s'ajustin als requeriments del sistema de fitxers, perquè es converteixen automàticament abans de gravar-los.

Quan utilitzar-los

Tal i com s'ha comentat anteriorment, els sistemes més segurs i més compatibles són: ISO9660/Joliet/UDF i Nivell 2 o ISO9660::1999 especificant ISO9660. Per què? Doncs perquè els vostres discs tindran 3 sistemes de fitxers, cadascun amb els seus noms de fitxers, així cada dispositiu podrà triar quin utilitzar.

La majoria (i més nous) reproductors de DVD “ignoren” el sistema ISO9660 i llegeixen el sistema UDF.
La majoria de reproductors portàtils, els sistemes per a cotxes inclosos, fan servir el sistema ISO9660 Nivell 2, tot i que alguns poden llegir sistema Joliet.
Si voleu utilitzar aquest tipus de sistema, per els discs que graveu, llegui-vos el manual del dispositiu per estar segurs. No s'ha de confondre els dispositius per els sistemes de fitxers, a part dels que pot llegir.

En general, utilitzar junts dos o més sistemes, garanteix la compatibilitat amb altres sistemes, encara que no siguin sistemes PC.

D'altra banda tots els sistemes d'ordinadors poden llegir tots els formats mencionats anteriorment, a excepció dels més antics. Així qualsevol sistema triat serà reconegut, però utilitzeu sempre Joliet per tenir llibertat en els noms dels fitxers i idiomes i probablement també UDF.